Quan estiguem davant de certa obra el que primer ens preguntarem és si és disseny o si és art. Després de tenir un debat intern podrem arribar a la conclusió, per exemple, que és disseny. Quan estem marxant ens aturarem i ens farem una pregunta encara més difícil de respondre: el disseny pot ser art?

És fàcil pensar, llavors, que disseny i art són coses totalment diferents però relacionades, que disseny és una manera de fer i que art és un resultat, una obra a la qual hi pots arribar mitjançant el disseny. Però hi ha una característica que diferencia totalment aquests dos conceptes. I és que, segons Costa, l’art es fa preguntes i el disseny soluciona problemes. Per tant, tot i que al principi ens podia semblar que a partir del disseny es podia fer art, si en realitat el motiu d’esser d’ambdós són totalment diferents, mai seran la mateixa cosa.

 L’art no és el resultat d’un encàrrec ni busca ser útil, busca fer preguntes i comunicar. D’altra banda, tot i que el disseny també pot comunicar, al no ser la seva funció principal sinó una de secundària, tampoc en aquest aspecte podrà igualar-se a l’art.

 Axí, sembla que l’art, nascut a la prehistòria i el disseny, nascut al Renaixement germano-italià mai han sigut el mateix.